Aristòtil

nAristotil va ser un filosof grec que sel considera un dels grans pensadors de la humanitat.

afegir que aristotil va ser un individu molt influent en el context de la seva època per a dominar practicament totes les tematiques hi ha més a més contribuir en elles notablament.

nAristotil veia l'ètica com una ciència pràctica, és a dir, l'acció pràctica i duradora. L'home busca la felicitat (eudaimonia), el més gran bé. La felicitat no pot ser trobada sinó que actuant segons la naturalesa del propi home, de la naturalesa que el defineix, actuant segons l'intel·lecte, que busca la raó. Això ens porta a pensar que una forma de ser feliços és actuar sempre amb un terme mig. Un terme entre l'excés i el defecte.

nÉs l'eina que fa servir l'enteniment per la ciència. El mètode de la lògica és la deducció sil·logística, que permet deduir conclusions vertaderes de premisses vertaderes

Hi ha uns principis lògics,i son els següents:

-els axiomes

-les definicions

-concepte

-judici

-raonament

nÉs la ciència de l'ésser en tant que ésser, és a dir, considera la realitat i les coses en allò que totes tenen en comú, el fet d'ésser, existir

Categories de l'ésser: Ésser és un concepte analògic, te molt sentits o categories, però totes es refereixen a la substància. Les categories son les seguents:

Substància, Quantitat, Qualitat, Relació, Lloc, Temps, Posició, Possessió, Acció i Passió

Teoria hilemòrfica. La substancia es un compost de matèria i forma

Teoria de la causalitat. Res esdevé per atzar. Tot té una causa que pot ser:

-material

-formal

-eficient

-Final

Dinamisme de l'ésser. La forma d'una cosa en un moment donat és el seu acte (energia), el qual activa la possibilitat o potència de la matèria de canviar de forma

nÉs l'estudi de l'ésser en moviment. Aquest sempre es dóna en ordre a una finalitat, per això hi ha diverses classes de moviment o canvi: de lloc, quantitatiu i substancial. Les lleis del moviment són:

-Tot mòbil requereix d'un motor.

- Si cessa la causa, cessa l'efecte.

-La naturalesa és principi de moviment.

-A la natura no hi ha el buit.

-A la regió supralunar el moviment és circular.

-A la regió sublunar el moviment és lineal, i pot ser natural o violent.

nEn l'estudi dels éssers vius, Aristòtil els descriu com un conjunt hilemòrfic de cos (matèria) i ànima (forma). Atès que l'ànima és el principi de tota activitat dels éssers vius, l'ànima preval sobre el cos; però no totes les ànimes poden realitzar les mateixes funcions:

- vegetativa → nutrició i reproducció, orientada a la conservació → Plantes

- sensitiva → funció sensorial, orientada al moviment → Animals

- intel·lectiva → funció intel·lectual, orientada al pensament → Persones

nTodos los hombres tienen naturalmente el deseo de saber. El placer que nos causa las percepciones de nuestros sentidos es una prueba de esta verdad. Nos agradan por sí mismas, independientemente de su utilidad, sobre todo las de la vista. En efecto, no sólo cuando tenemos intención de obrar, sino hasta cuando ningún objeto práctico nos proponemos, preferimos, por decirlo así, el conocimiento visible a todos los demás conocimientos que nos dan los demás sentidos.

n

nFragment de text del llibre “Metafísica, Libro I, cap. I.”

on principalment destaca el desitg del saber.